La plataforma de continguts Netflix ha passat de produir sèries i pel·lícules d’entreteniment per –recentment– començar a invertir en documentals d’actualitat. És bo aquest moviment pel periodisme? Podria afectar això a la configuració de l’agenda mediàtica?
Joan Maria Corbella, director de l’Observatori de la Producció Audiovisual i professor a la UPF, explica com, d’una banda, que Netflix posi diners en documentals d’actualitat “és bo per la cobertura” d’aquesta, però, d’altra banda, “arriba un ‘monstre’ amb molts diners que pot alterar els equilibris tradicionals del sector de la informació”.
Precisament, aquests equilibris poden afectar, per exemple, a la capacitat per posar temes en l’agenda. Actualment, Netflix és present a més de 190 països, el que li permet accedir a mercats on molts mitjans no tenen influència i crear agenda. Corbella explica que, com “ja ha passat amb les sèries i les pel·lícules, Netflix ve amb molts diners i pot decidir els temes”: “Hi haurà un gegant que té capacitat per construir l’agenda de la ficció: temes, tractament… Ens podem trobar que acabi passant el mateix en el camp del documental d’actualitat, a no ser que hi hagi altres empreses que s’hi posin”, adverteix el professor.
I això va molt més enllà, ja que, com explica Farhad Manjoo en un article publicat al New York Times, “en comptes d’intentar vendre idees nord-americanes a un públic estranger, Netflix vol vendre-li idees internacionals a una audiència global”. És a dir, la inversió en documentals d’actualitat per posar-los a l’abast d’una audiència mundial pot fer que els temes que tracten saltin a l’agenda transnacional, amb el poder d’influència que això suposa.
De totes maneres, està clar que la plataforma ha apostat per l’actualitat, el que, segons Corbella, “està fent que tothom tingui un ull posat en Netflix, és a dir, que es treballi pensant si això li agradarà o no”, el que pot ser negatiu en la mesura que tot el contingut tindrà els mateixos paràmetres.
L’Era del “periodisme mercantil” i l’anàlisi d’audiències
Connectant l’aposta de Netflix per l’actualitat amb el blog anterior –sobre mesura d’audiències i anàlisi de dades–, els nous mitjans digitals cada cop tenen més dades del consum i del perfil d’usuaris que consumeixen la informació. I una plataforma com Netflix, que viu de les subscripcions, té el punt de mira posat sempre en el negoci, és a dir, amb allò que vendrà i que pot interessar al seu públic.
Corbella comenta que el model de negoci d’una plataforma de continguts com aquesta es basa en “anar reforçant temes atractius que generen audiència”. Això no només afecta aquesta plataforma, sinó que “és un fenomen del periodisme digital”. “Ara mesurem l’audiència de cada notícia, el que destrossa una de les bases del periodisme: la jerarquització de la informació. Hem transformat el periodisme en una mercaderia. Estem en l’etapa del periodisme mercantil”, finalitza Corbella.
És a dir, l’entrada d’un ‘gegant’ com Netflix en l’actualitat –que tradicionalment ha estat monopolitzada pels mitjans– genera grans dubtes, com per exemple què espai tindran l’ètica i els principis periodístics en els nous formats, o fins a quin punt és o no periodisme els productes que fan.
